El web s’obre i el client l’ha aprovat. Falta comprovar una altra cosa: si podrà conservar-lo, pagar-lo, renovar-lo i encarregar canvis quan deixis d’administrar-lo. Lliurar una URL no lliura automàticament el domini, els comptes ni els fitxers necessaris per publicar una altra versió.
Una pregunta original d’un desenvolupador en castellà planteja precisament un web estàtic, sense API ni backend: vol que el client controli el domini i evitar quedar-se com a propietari operatiu. Aquesta guia proposa un procediment documentat de lliurament. No pressuposa com es va crear el web ni converteix les respostes del fòrum en instruccions del proveïdor.
Farem servir una plantilla original MIT fixada a un commit. És un registre de responsables i comprovacions, no un contracte ni una funció automàtica del panell. No demostra transferències natives de Hostbrid.
Anota què lliures i què queda fora
Completa una fila per servei: domini, DNS, allotjament, repositori, correu, formularis i mesurament. Afegeix servidor i base de dades quan existeixin; marca «no aplica» quan no corresponguin. Registra referència sense secrets, titular, responsable del pagament i renovació, accés tècnic disponible i procediment de retirada.
Abans de triar producte, distingeix els fitxers estàtics d’un procés servidor. Pots començar per l’allotjament d’un web creat amb IA i l’inventari del repositori. Inclou les dependències externes, encara que no hi hagi backend propi.
Un cas il·lustratiu: web estàtic d’una fusteria
Imagina un web a ejemplo.invalid, domini reservat per a aquest exemple, sense API, autenticació ni formularis. Després de comprovar el projecte, les files servidor, base de dades i pagaments de clients poden marcar-se «no aplica». Domini, repositori, compte d’allotjament, pagament del servei i renovació continuen tenint responsables. Client i tècnic registrarien els fitxers per lliurar i els accessos que caldrà retirar. Després haurien d’executar les comprovacions de pàgines, recàrrega i imatges descrites més avall. És una situació il·lustrativa, no un client real ni un lliurament assajat.
Separa el control del domini de la publicació
Identifica el compte del registrador, qui hi consta com a titular i qui rep avisos i recupera l’accés. Si el client en serà responsable, confirma amb ell aquestes dades i els requisits del registrador. Apuntar el domini al teu servidor no lliura el compte.
Moure DNS, canviar allotjament i transferir un domini entre registradors són operacions diferents. Abans de canviar servidors DNS, inventaria els registres que sostenen web i correu. La guia de canvi de DNS sense perdre el correu tracta aquesta operació concreta; no substitueix el lliurament del compte del registrador. No cancel·lis el servei anterior fins a verificar què encara en depèn.
Fes servir identitats pròpies i descriu els permisos reals
El client ha de poder entrar amb la seva pròpia identitat i recuperar el compte. Si el servei permet delegar, utilitza una identitat separada per a l’agència i els permisos realment disponibles. No intercanviïs contrasenyes ni desis tokens o claus privades a la plantilla.
Comprova per operació qui pot veure dades, publicar, canviar DNS, comprar o cancel·lar. No dedueixis aquestes capacitats d’etiquetes com «lector» o «administrador». Si no existeix accés delegat, documenta la limitació i acorda una alternativa amb el proveïdor abans de basar-hi el lliurament.
Hostbrid pot ser un destí candidat segons l’arquitectura del projecte i els serveis i plans publicats. Abans de contractar, confirma les condicions d’accés necessàries. Aquest checklist no demostra un recorregut d’invitacions, permisos de lector universals ni transferència automàtica de comptes a Hostbrid; tampoc necessita assumir aquestes funcions per registrar responsables i tasques pendents.
Lliura fitxers i verifica des del context del client
Registra la revisió del codi, les instruccions de construcció i els fitxers autoritzats per lliurar. Conserva el lockfile necessari i explica com modificar textos i imatges. Separa configuració compartible i secrets, i acorda per escrit els drets i condicions del material; administrar un compte no determina per si sol la seva titularitat legal.
Registra cada comprovació a les columnes esperat, observat, evidència i data de la plantilla. Prova portada, URL interior directa, recàrrega, imatges i rutes inexistents. Comprova que apareix la pàgina esperada: un HTTP200 pot ser una portada de fallback. Si hi ha formulari, la prova ha d’arribar a un destí propi autoritzat, no a tercers. Una còpia descarregada no acredita restauració; registra què has recuperat realment en un entorn aïllat.
Tanca pagaments, suport i retirada d’accessos
Deixa dates de renovació, responsable del pagament, avisos i serveis externs que continuaran actius. Distingeix venda del web, manteniment posterior i tasques excloses. La plantilla no fixa obligacions legals ni garanteix que puguis desvincular-te unilateralment.
Acordeu quin material es lliura, qui farà un trasllat futur i quant de temps continuarà disponible el servei durant la transició. Després de confirmar accés del client i continuïtat, el responsable autoritzat pot retirar identitats de l’agència i rotar les credencials que corresponguin mitjançant el servei adequat, seguint el procediment acordat. No actuïs sobre recursos de tercers ni sobre producció sense autorització específica. Verifica que la retirada no elimina el compte ni interromp la publicació. Allò que no puguis comprovar ha de quedar pendent, amb responsable, no com a «lliurat».