On allotjar una web creada amb IA

Has creat una web amb ChatGPT, Claude, Cursor, Bolt o Lovable i funciona al teu ordinador. Per publicar-la, primer cal saber què s’ha d’executar quan algú la visita. L’eina que ha escrit el codi no determina l’allotjament.

Millor allotjament per a projectes creats amb IA: comparativa 2026

No hi ha un guanyador universal: el codi generat pot ser una web estàtica, una app amb renderització al servidor o un frontend connectat a una API i una base de dades. Aquesta comparativa editorial es va revisar el 9 d’octubre de 2026 amb les pàgines públiques de producte i preus enllaçades. Compara fluxos i límits; no és una prova independent de velocitat, disponibilitat ni suport.

Per a un frontend estàtic des de Git, compara Projects, Netlify i Vercel segons framework, flux i facturació. Per a Next.js amb SSR, valida el runtime concret; l’exportació estàtica canvia els requisits. Per a Docker o tasques en segon pla, compara contenidors gestionats amb VPS i compta el temps d’administració. Una base externa, l’autenticació o l’emmagatzematge no es traslladen en canviar el frontend. Hostbrid opera infraestructura a Espanya; consulta els preus i límits de Sites, Projects i VPS. Vercel, Netlify i Hostinger poden variar per país, moneda, impostos i ús: revisa les condicions Hobby de Vercel, els preus de Vercel i els preus i crèdits de Netlify. Per comparar allotjament gestionat i cost total, consulta també la comparativa de qualitat-preu.

Tria l’allotjament segons què ha d’executar el projecte

• HTML, CSS o un frontend estàtic construït des de Git: Projects construeix i publica el repositori. Comprova el framework, l’ordre de construcció i la carpeta de sortida; el nom de l’eina d’IA no en garanteix la compatibilitat.
• WordPress, PHP o un web gestionat des d’un tauler: compara Sites i les aplicacions compatibles. Si és Node.js, consulta primer el flux de Node Apps a Sites: necessita una app associada a un domini i té una configuració pròpia.
• Si gestiones webs de diversos clients: consulta la guia d’allotjament per a agències, que compara Sites Agency amb les funcions d’un servei revendedor.
• Una API o un procés Node/Docker al costat del frontend: valora els serveis de Projects només després de comprovar el runtime, el pla, les quotes, el port i l’emmagatzematge que necessita. Per a Node.js, compara aquest flux amb Sites i VPS.
• Docker Compose, paquets del sistema o accés root: un VPS et permet administrar l’entorn; hauràs de configurar i mantenir el sistema i els serveis.

Si el projecte exposa eines mitjançant MCP i ha d’estar disponible per HTTP, consulta la guia per allotjar el teu propi servidor MCP en un VPS. És diferent de connectar un assistent al MCP de Hostbrid per gestionar recursos del teu compte.

Si l’app és de Nuxt, comprova si genera HTML estàtic o necessita Nitro en execució; la guia de Nuxt SSR a Projects explica la sortida Node i les comprovacions de publicació.

En SvelteKit, l’adaptador determina què ha d’executar l’allotjament. Consulta la guia d’adapter-node a Projects si l’app necessita servidor; si es pot prerenderitzar, revisa la sortida estàtica abans de triar un runtime.

Si et planteges sortir de Netlify, comprova primer si el web depèn dels formularis, les funcions o les previsualitzacions de la plataforma. La guia per migrar un lloc estàtic de Netlify a Projects repassa aquestes dependències abans de canviar el DNS.

Si el projecte té una base de dades, autenticació o fitxers, decideix on viurà cada peça abans de contractar: publicar el frontend no migra aquestes dades ni crea un backend per si sol. Si conserves Supabase quan mous un frontend Vite, consulta la guia d’URL, RLS i redireccions per revisar la connexió.

Guies per continuar segons el teu cas

Si l’has creat amb Cursor, diferencia l’editor del servei que publica el web: els Cloud Agents de Cursor poden desplegar amb Vercel si hi connectes un compte. Si vols portar el codi a un altre proveïdor, puja’l a Git i revisa abans quin framework, servidor i serveis externs necessita; la guia de Cursor sobre Git explica com clonar, enviar i sincronitzar repositoris. Després pots seguir la guia per publicar un web creat amb Cursor a Projects.

Quan el projecte ja estigui publicat, pots connectar-hi un domini propi a Projects sense canviar tota la zona DNS ni interrompre el correu. Si estàs decidint entre publicar sense quota mensual o passar a un pla de pagament, consulta allotjament web gratuït o de pagament per comparar el subdomini i els límits de Dev amb els serveis que necessita el projecte.

Si has fet el projecte amb Figma Make i vols publicar-lo des del repositori de GitHub, consulta la guia per passar de Figma Make a Projects. És un flux diferent de Figma Sites, que té la seva pròpia opció de publicació. Si has creat l’app amb Claude Code, comprova primer si el repositori genera fitxers estàtics o necessita un servidor; la guia de Git i desplegament per a Claude Code separa l’agent de l’allotjament.

Si has creat l’app amb Base44 i vols moure el codi fora de la plataforma, consulta la guia d’exportació a GitHub i allotjament; canviar l’allotjament del frontend no migra el backend ni les dades. Si has fet servir Google AI Studio, comprova quines parts són estàtiques i quines necessiten servidor abans de passar l’app a GitHub i Projects; les claus i els serveis externs no es migren per si sols.

Per a projectes concrets, consulta la guia per passar de localhost a una URL pública, publicar React i Vite des de Git, desplegar Astro i Markdown des de Git o comprovar si Next.js es pot exportar com a fitxers estàtics. Cada recorregut comprova un cas diferent; no implica que totes les funcions siguin compatibles amb el mateix producte.

Una web estàtica: fitxers que el navegador pot carregar

Una pàgina amb HTML, CSS i imatges es pot servir com a fitxers. Un projecte React amb Vite també pot generar fitxers estàtics després de construir-lo. Això no fa que totes les aplicacions React siguin estàtiques: comprova si hi ha codi de servidor o serveis externs.

Revisa package.json i l’ordre de construcció. En un projecte Vite configurat per a desplegament estàtic, npm run build normalment genera dist; la configuració pot canviar aquesta carpeta. No publiquis node_modules ni confonguis el servidor de desenvolupament amb el resultat de producció. Vite documenta el procediment.

Hostbrid Projects importa repositoris de GitHub, GitLab o Bitbucket, construeix el projecte i el publica amb HTTPS. Comprova l’ordre de construcció i la carpeta de sortida del teu repositori. Aquest recorregut fa servir Git: descarregar un ZIP d’una eina no implica que el panell admeti pujar-lo directament.

Si tens HTML i CSS sense backend, segueix la guia per publicar una web HTML creada amb IA, amb un repositori reutilitzable, configuració i demo pública.

Si la web té un formulari, distingeix validació del navegador, backend i lliurament amb la nostra guia de diagnòstic de formularis. Un missatge d’èxit no demostra correu rebut; l’exemple original només valida dades sintètiques localment, sense enviar correu.

Una aplicació amb servidor: un procés que ha de continuar funcionant

Una API Node, pàgines generades a cada petició o un servei Docker necessita un entorn que executi aquest procés. Copiar només els fitxers del frontend deixaria fora aquesta part.

Projects també ofereix backends i contenidors amb un pla de pagament. Abans de triar-lo, identifica l’ordre d’inici, el port, les variables d’entorn i les necessitats d’emmagatzematge persistent. Una carpeta anomenada dist no demostra, tota sola, que l’aplicació sigui estàtica.

Si el projecte necessita un procés servidor, comprova port, salut, rutes i memòria amb el nostre exemple original de Node i Docker. La prova del contenidor no demostra un servei públic HTTPS.

Si la teva aplicació fa servir Prisma i PostgreSQL, revisa com aplicar les migracions en producció i comprovar les dades abans de moure el backend. Publicar el codi no copia els registres de la base local.

Un frontend amb backend extern: conserva les dependències

Una web estàtica pot utilitzar un servei extern per iniciar sessió, desar fitxers o consultar dades. Si mous el frontend, aquests serveis continuen sent necessaris. Revisa les URL de retorn d’autenticació autoritzades, els dominis permesos i les variables del nou desplegament.

Si l’inici de sessió falla en canviar de domini

Actualitza la URL del lloc i la llista de destinacions permeses al proveïdor d’autenticació. Si fas servir OAuth, comprova també que la URL exacta de callback del proveïdor estigui autoritzada a la consola del proveïdor social: la URL de retorn de l’aplicació i la callback del proveïdor tenen funcions diferents. Per exemple, Supabase recomana indicar la ruta exacta de producció i Auth0 valida les callback amb la seva llista permesa. Amb Firebase, revisa el domini autoritzat i el domini authDomain que utilitza el flux de redirecció (documentació de Firebase).

Separa els dominis de producció i de previsualització; limita les regles comodí als entorns que controles. Després, en una finestra privada, prova el registre, la callback d’OAuth, el tancament de sessió, la recuperació de contrasenya i els enllaços de confirmació que utilitzi l’app. Obre directament una ruta protegida i torna-la a carregar. Si et retorna a localhost, mostra un error de callback o perd la sessió, revisa la URL que envia el navegador i la configuració del proveïdor; no exposis secrets per depurar-ho.

Amb Lovable, comprova l’arquitectura concreta del projecte abans d’exportar-lo: no tots segueixen el mateix recorregut. La seva documentació d’allotjament i propietat explica les opcions. PostgreSQL, tot sol, no substitueix l’autenticació, l’emmagatzematge i les funcions de Supabase. Si has creat l’app amb Bolt o Replit, consulta també les guies per moure Bolt Cloud a un altre allotjament i allotjar un projecte de Replit fora de la plataforma.

Què has de comprovar abans de contractar

1. Enumera les peces: frontend, servidor, dades, inici de sessió, fitxers i serveis de tercers.
2. Confirma una destinació compatible per a cadascuna i calcula el cost total.
3. Revisa els plans i límits. Cal una targeta per activar Dev; el domini propi i els serveis permanents tenen condicions diferents del desplegament estàtic gratuït. El registre i la renovació del domini es paguen a part.
4. Mantén les credencials privades fora del codi que rep el navegador i del repositori.
5. Un cop publicat, prova’l des d’un altre dispositiu: obre directament una ruta interna i comprova l’inici de sessió, els formularis i els fitxers, si n’hi ha.

Si el projecte encaixa en el recorregut Git, consulta Projects. Per a WordPress i aplicacions d’allotjament web, consulta Sites. Si no saps quina arquitectura tens, contacta amb Hostbrid indicant el framework, el backend i les dependències, sense enviar contrasenyes ni claus privades.

Si dubtes entre un tauler gestionat i tenir accés al sistema, compara hosting compartit i VPS segons el runtime, el control i el manteniment que necessites.

Si el projecte utilitza WordPress, els fitxers estàtics no substitueixen la base de dades ni els mitjans. Revisa el diagnòstic de migració WordPress per comprovar SQL, uploads i URL abans de valorar el destí.